RESSENYA CRÍTICA DE "XÈNIA, TENS UN WHATSAPP"

Xènia, tens un WhatsApp, de Gemma Pasqual i Escrivà, és una novel·la d’amor adolescent que narra la història de la Xènia i el que succeeix al seu voltant mentre està pendent del que passa al seu telèfon. És una història situada a la Barcelona del segle XXI, així que fa encara més fàcil que els joves que llegeixin aquest llibre es sentin identificats amb la història.

La noia, estudiant d’ESO, s’enamora d’en Carles, un noi del seu institut, el qual la utilitza i manipula per als seus interessos. La Xènia gaudeix d’aquest nou sentiment d’enamorament, però quan descobreix que el Carles l’enganyava amb una altra noia, es queda destrossada i molt trista. Així que intenta superar aquest mal per a venjar-se d’en Carles. Finalment, tots dos tornen a parlar i la història acaba amb dos finals diferents, dels quals pots triar el que s’adapti més a la teva idea del final ideal per la història: un inesperat i l’altre de pel·lícula.

En general, aconsegueix arribar i connectar amb els adolescents gràcies al reflex de la Xènia en ells i elles, tant en els problemes com en les tecnologies; a la música, frases i pel·lícules citades; a l’ús del vocabulari i les emoticones actuals; i a les paraules de l’àvia. 

És una novel·la de narració àgil, amb un to i ritme que faciliten la lectura. Hi ha pocs personatges i, per tant, també és més fàcil recordar els seus noms i seguir millor la història. Tot i poder considerar-se trista en alguns moments, la història conté escenes divertides i amb un cert humor que fan riure el lector o lectora. La recomanaria a adolescents o preadolescents, ja que, com he mencionat, l’autora connecta amb el públic jove gràcies als personatges i el llenguatge usat. Tot i això, de vegades aquest tracte sembla massa artificial. Un altre motiu de la recomanació és l’ensenyament en temes d’addicció i dependència dels mòbils o la relació entre la Xènia i el Carles, què és un bon exemple de com una relació no hauria de ser. 

Tot i que en general faig una bona valoració, no puc dir que el llibre m’ha agradat. Disfruto molt llegint novel·les romàntiques i adolescents, però aquesta no m’ha estimulat de cap manera. Els estereotips dels adolescents i de les seves relacions entre ells em semblen massa forçades, juntament amb el llenguatge utilitzat.

A banda d’aquesta consideració, m’ha semblat interessant l’existència dels dos finals, ja que no és un recurs utilitzat gaire en aquests tipus de novel·les. Jo personalment prefereixo el final inesperat, ja que, precisament, fa que no te l’esperis i et sorprengui molt.